Tornen les anècdotes!

Sí, sóc jo de nou. Perdonareu que fa temps que no escric gens ni mica. No cregueu que és perquè ja no em passen coses absurdes o sense sentit, o perquè per fi he madurat. Bueno, això de madurar sí que va canviar una miqueta, ara sóc mare d'una nena increïblement bonica!! Precisament vull parlar-vos de la meva etapa de gestació. D'aquells meravellosos mesos encara conservo sentiments, pensaments, i quilos. Us preguntareu per què escric en català, això és perquè l'únic seguidor que em queda és Carles, el que va a ser el meu professor als últims nivells, el B i el C, de català. Carles, si alguna vegada llegeixes aquesta afirmació, no deixis de seguir-me!